Avui volem parlar-vos sobre les diferències entre must i have to. Totes dues formes són utilitzades per a dir que és necessari que passi o que es faci alguna cosa, com per exemple:
You must make a deposit. / You have (got) to make a deposit.
Have got to és menys formal que have to i és més comú utilitzar-ho en anglès parlat. Quan es contrau s’ha d’utilitzar la forma have got to. Et deixem un exemple:
He’s got to wear a suit to work.
LLAVORS… QUINES SÓN LES DIFERÈNCIES ENTRE MUST I HAVE TO?
AQUÍ TENS LA LLISTA AMB LES 7 DIFERÈNCIES PRINCIPALS
⚫ Must or have – Obligació externa o interna?
Hi ha una petita diferència. Utilitzem must per a parlar d’una obligació des del nostre punt de vista i have (got) to per a parlar sobre la necessitat que es crea sota una situació, on el parlant no té poder de decisió.
I must buy a new car. Mine is getting old. (obligació interna)
I have to buy a car if I want that job. I have to travel a lot. (obligació externa)
⚫ Must és un verb modal
Must és un verb modal (com ho són can, should, could etc.) i, per tant, és el mateix amb tots els subjectes (I must / He must / We must) i no utilitzem don’t /doesn’t /didn’t amb must.
I mustn’t forget to call my mum tonight.
Not: I don’t must forget to call my mum tonight.
The house must be worth millions, mustn’t it?
❗Has de tenir en compte que no és comú utilitzar must amb question tags. I utilitzem les preguntes amb must per jutjar o criticar:
Must you whistle that tune?
Not: I don’t must forget to call my mum tonight.
The house must be worth millions, mustn’t it?
⚫ Utilitzem must per parlar del que no està permès
Must i must not solen utilitzar-se en senyalitzacions públiques i en avisos indicant lleis, regles i prohibicions:
You must not leave your bicycles in the hall.
All passengers must fasten their seat-belts.
⚫ Have (got) to es un verbo semi-modal
Have (got) to és un verb semi-modal (com need to) i té una forma diferent en positiu i en negatiu. Tingues en compte que quan es contrau have la forma have got to ha de ser utilitzada.
He has/He has not or He’s got/ he hasn’t got to wear a suit.
We have/We haven’t or We’ve got/We haven’t got to wear a suit.
⚫ Mustn’t i don’t have to són diferents quan s’utilitzen en negatiu
Com hem vist abans, utilitzem mustn’t per a parlar d’una cosa prohibida (You mustn’t use my credit card without my permission.) No obstant això, don’t have to s’utilitza per a parlar d’una cosa no necessària (You don’t have to wear a suit at work. You can wear what you want.)
You mustn’t forget … (don’t forget – you have no choice)
If you don’t like him, you don’t have to see him again. (there is no obligation to see him again, but you have a choice)
⚫ Must no té passat, perfecte, continu, infinitiu ni forma -ing
En comptes de must, utilitzem have to.
He had to wear a uniform in his last job. Not: He musted to wear a uniform…
Utilitzarem will have to més que must per a expressar una obligació futura, especialment quan parlem d’obligacions en un moment concret en el futur.
He’ll have to wear a uniform in his next job.
En canvi, se sol utilitzar must per a referències més generals del futur, particularment quan es parla d’obligacions que provenen de l’orador:
The Prime Minister must come to a decision about Brexit in the coming months.
I must come to see you sometime next week.
⚫ Utilitzem must per a animar a persones.
També utilitzem must per a expressar invitacions o de suport.
You must come and visit us soon.
You must try these cookies. They’re absolutely delicious!
You must watch ‘Big Little Lies’. It’s fantastic!
⚫ Utilitzem must per a fer deduccions i conclusions
Utilitzem must o have (got) to de forma afirmativa quan fem deduccions o traiem conclusions, però must és molt més comú que have (got) to.
That must be fake news! That’s got to be fake news!
Solem utilitzar must per a expressar deduccions i conclusions com aquesta:
[fact] He’s so tall. [deduction/conclusion] He must be a basketball player.
Encara que, utilitzem can’t/cannot com a negatiu de must per a negar alguna cosa o fer una deducció/conclusió negativa:
It can’t be true. He can’t be a basketball player. He’s too old.
Utilitzem la forma must have + ed i la forma can’t have + ed per a parlar de deduccions del passat. Sempre fan referència a una deducció, no a una obligació.
He must have been a basketball player when he was younger.
He can’t have been a basketball player when he was younger. He’s never liked sport!
Si vols acabar de perfeccionar l’anglès, no t’oblidis que oferim tot tipus de cursos d’anglès amb diferents modalitats i nivells.